Setge de Belgrad (1456)

Setge de Belgrad

Guerres otomanes a Europa
El setge de Belgrad segons un manuscrit turc de l'època
Tipus	setge i batalla
Data	4 al 22 de juliol del 1456
Coordenades	44° 49′ 00″ N, 20° 28′ 00″ E / 44.81667°N,20.46667°E / 44.81667; 20.46667
Lloc	Belgrad
Resultat	Victòria hongaresa
Bàndols
Regne d'Hongria Imperi Otomà
Comandants
János Hunyadi Mehmet II
Forces
75.000 100.000
Baixes
10.000 50.000

Aquest article tracta del setge de Nándorfehérvár (o Belgrad) de 1456, però la ciutat també va ser assetjada el 1444, el 1521, el 1690, el 1718 i el 1788.

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria. El seu objectiu immediat va ser la fortificació (en hongarès végvár) fronterera de la ciutat de Belgrad (en hongarès antic Nándorfehérvár). János Hunyadi, un noble guerrer hongarès que provenia del llinatge valac, és a dir romanès, i que ja havia actuat en moltes batalles contra els otomans en les dues dècades anteriors, esperava que es produís aquest atac.

El setge finalment es va convertir en una gran batalla, durant la qual Hunyadi va dirigir un sobtat contraatac que va arrasar el campament turc i va obligar el sultà Mehmet II, ferit en l'atac, a aixecar el setge i retirar-se. Es diu que el setge de Belgrad va decidir el destí de la Cristiandat.

Les campanades de migdia ordenades pel papa Calixt III commemoren la victòria del món cristià fins avui.